Etapa 5: Gósol-Molí de Fórnols
Avui és el primer dia que caminem sota el sol des de bon matí, i ho paguem car, perquè, tot i posar-nos crema solar més d'una vegada, ens acabem cremant a la part del darrere de les cames (perquè caminem cap a l'oest).
El tram de baixada cap a Tuixén és especialment dur per a les cames, perquè anem amb pantalons curts. El sotabosc és brut i ple de plantes amb espines que ens deixen plens d'esgarrinxades. Val la pena sortir amb uns pantalons llargs per fer aquesta etapa. El camí està ben marcat, però la pista està poc cuidada perquè transcorre per fora del parc natural.
Arribem a Tuixén a l'hora de dinar i dinem molt bé en un restaurant de la plaça del poble.
A la tarda ens queda una mica més d'una hora de camí fins al càmping del Molí de Fórnols. A diferència del càmping de Gósol, aquest té un aire decadent: no es veu ni un nen petit, sinó més aviat matrimonis grans, caravanes buides, i alguna tenda amb estrangers. Les instal·lacions són noves i força netes.
Els amos del càmping porten un restaurant uns 200 metres més enllà. El restaurant del molí de Fórnols, un restaurant de muntanya molt bo.
Etapa 4: Bagà-Gósol
Ens llevem d'hora, però el cel és gris i uns núvols amenaçadors ens persuadeixen de sortir. Ens quedem a mirar la informació del temps, que assegura que no ens plourà en tot el dia. Convençuts, finalment sortim i fem la millor etapa del sender: amb el dia tapat i sense pluja, ideal per caminar. Ara bé, a causa de la boira també ens perdem unes vistes espectaculars sobre la serra del Cadí, concretament del Pedraforca.
Aquesta és l'etapa més llarga de totes.
Dinem pel camí i a la tarda arribem al poble de Gósol. Ens instal·lem al càmping i muntem la tenda sense pluja. És un càmping molt agradable amb bons serveis i una vista al Pedraforca que ara sí que veiem perquè ja no hi ha boira.
Etapa 2: Alp-refugi de Rebost
Ens llevem d'hora, esmorzem, desmuntem la tenda i comencem a enfilar-nos muntanyes amunt. Ja no plou.
Passem per les pistes d'esquí de la Masella i veiem la Molina des de dalt de les muntanyes.
No veiem ningú en tot el camí, tret de moltes vaques i uns ciclistes a Coll de Pal.
Passat el coll, quan ja comencem a baixar, el cel s'ennuvola i a punt d'arribar al refugi es posa a ploure.
Dinem molt i molt bé al refugi. Cap a la tarda comencen a arribar-hi altres excursionistes. Cap d'ells no fa el GR150. Fan els Cavalls del vent, el Camí dels bons homes (GR107) i altres.
Etapa 1: Alp
5 agost 2007
Arribem a l'estació de tren d'Urtx-Alp a la tarda.
Ens acostem al poble i el travessem per anar a buscar la plaça de l'Ajuntament, per anar a trobar les marques del GR.
Caminem una estona, una mica més d'una hora, per allunyar-nos del poble (on els allotjaments són molt cars), i plantem la tenda a la clariana d'un bosc. 
L'etapa d'Alp al refugi de Rebost és bastant llarga, i, d'aquesta manera, l'escurcem. Tot just començar a caminar es posa a plovisquejar una mica. 
Les marques del camí són clares fins que s'arriba al recinte de la depuradora d'Alp i la Masella. Com que les instal·lacions semblen molt noves, la nostra guia encara no en parla i és possible que aquest tram del GR s'hagi de tornar a senyalitzar. Es comença a fer fosc i plovisqueja i decidim acampar allí a la vora per començar a buscar el camí l'endemà de bon matí. Segurament, n'hi haurà prou anant a buscar la carretera que va cap a les pistes d'esquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
